L'Evolució de la població del Bages 1950 - 1996: del gran creixement a l'estancament. Un estudi de demografia territorial / Xavier Rubio Cano
Rubio Cano, XavierManresa : Centre d'Estudis del Bages, 1999
158 p. : il. ; 24 cm (
Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 21)
Treball guardonat pel Centre d'Estudis del Bages en l'edició 1997 dels premis "Lacetània".
ISBN 84-87618-42-1
L'estudi de la població bagenca de la segona meitat del segle XX, és l'objectiu del demògraf Xavier Rubio, que ens ofereix les dades més importants en aquest llibre. Malgrat la seva importància inqüestionable a l'hora de projectar i optimitzar els serveis necessaris en un espai territorial determinat, com pot ser la comarca, no sempre la informació elaborada pels investigadors apareix amb diligència en publicacions a l'abast de tothom. Per això, és remarcable aquesta obra perquè ofereix a totes les persones potencialment interessades: estudiants d'ensenyament mitjà i universitari, ensenyants, polítics i tècnics e les administracions locals i comarcal, comerciants, industrials, economistes... la possibilitat de conèixer amb detall quants som, d'on venim i cap on pot anar possiblement, el futur immediat dels que vivim al Bages. El material aplegat i ben treballat, reflectic, naturalment, de la manera pròpia dels estudis demogràfics, on hi sovintegen mapes, taules i gràfics, ens acosta als índex de natalitat, mortalitat i l'emigració, analitzant-ne el comportament dels trenta-cinc municipis que conformen la comarca. S'estructura en tres parts: primerament una exposició de tota l'evolució demogràfica global des de principis de segle fins a l'actualitat; segueix l'anàlisi de 1950 a 1975, quan es produeix el gran boom a causa del fenomen de la immigració i, en tercer lloc, de 1975 a 1996 quan es detecta un gran estancament i es viu una biaxíssima natalitat. L'autor no es limita, però, a mostrar asèpticament les dades, sinó que pretén alhora reflexionar sobre el paper a desenvolupar de cara al propvinent segle XXI. Les xifres més recents són particularment importants ja que ens ofereixen un punt d'inflexió (segons Xavier Rubio, detectable ja l'any 1995, uns anys abans que al conjunt català) en els baixíssim índex de natalitat dels darrers anys i demostren un canvi d'implantació interterritorial. Es veu així una important emigració residencial de la capital, Manresa, cap als municipis del seu entorn immediat, la qual cosa permet comprovar el procés de formació de la ciutat plurimunicipal del Pla de Bages. (CEB).